UNA HISTORIA REALMENT MOLT BREU
DES DELS CAÇADORS RECOL·LECTORS QUE SEIEN SOTA UN ARBRE ALHORA QUE MENJAVEN I S'EXPLICAVEN HISTÒRIES A LA VORA DEL FOC FINS ALS RESTAURANTS FAMILIARS I EL SERVEI EXQUISIT.
Evolució dels humans moderns
Els humans moderns (Homo sàpiens, o sigui, nosaltres) van viure a l'Àfrica Oriental, a la zona que actualment es coneix com Etiòpia, fa uns 300.000 anys. Com que eren caçadors-recol·lectors nòmades sempre anaven d'un lloc a un altre, menjant qualsevol cosa que es trobessin. Eren tant carnívors com herbívors. Una condició que hem heretat.
Phase 2
Fa uns 70.000 anys, va haver-hi el primer gran canvi. Vam marxar de l’Àfrica, tot buscant menjar i vam continuar amb el nostre estil de vida nòmada. Tan sols unes 5.000 persones van sortir de l’Àfrica, al començament. Durant els següents 60.000 anys vam poblar el planeta sencer d’Europa a Àsia passant per Austràlia i arribant, finalment, a les Amèriques fa uns 15.000 anys. Evidentment, aquests llocs, aleshores, no tenien noms, encara no eren països. Només hi havia el planeta, la natura i nosaltres, que vagarejàvem alhora que caçàvem i buscàvem menjar.
Phase 3
El tercer gran canvi va coincidir amb el final de l’últim període glacial, fa uns 11.000 anys. La nova situació meteorològica va fer possible que deixéssim de ser nòmades, i així ho vam fer. Per primera vegada, vam aprendre a cultivar la terra i domesticar alguns animals. Aquesta transició de la caça a l’agricultura es coneix com el període neolític (10000 aC fins a 3500 aC) i va ser el nostre primer gran pasendavant, culturalment parlant. Aquesta transformació va canviar la nostra relació amb la natura d'una manera radical.
El primer assentament important –i, per tant, el lloc on va néixer la civilització moderna humana– es va establir a la zona coneguda com el Creixent Fèrtil. Ubicat entre els rius Tigris i Èufrates, es coneixia (cap al 4500 aC) com a Mesopotàmia i correspon aproximadament al territori actual d'Iraq.
L’abundància dels aliments va fer que la població cresqués. Aleshores, ens podíem dedicar a activitats de tota mena. A Mesopotàmia, es van construir les primeres ciutats, juntament amb l’escriptura, les matemàtiques, la medicina, la roda, les carreteres, les religions, l'astrologia, els exèrcits, els reis-sacerdots i la cervesa. Van aparèixer noves professions i el comerç va prosperar. A poc a poc, van anar sorgint noves civilitzacions, juntament amb un aspecte social, econòmic i cultural de la vida que encara ens proporciona molt de plaer: la cuina. Ja no calia caçar i buscar aliments. Durant uns 300.000 anys els humans moderns havíem sobreviscut com a caçadors-recol·lectors. De fet, vam començar a domesticar la natura i viure d’una manera sedentària tan sols fa uns 6.500 anys.
Dels primers restaurants fins a l’actualitat
Els antecedents dels restaurants actuals ja existien a les primeres civilitzacions. Els mesopotamis i els egipcis celebraven ritus religiosos i esdeveniments familiars importants en festes i banquets sumptuosos on hi havia menjar i música. Les sales de cervesa, on se servia menjar, eren llocs d’esbarjo molt populars.
El comerç de llarg recorregut va tenir un paper imprescindible pel que fa al desenvolupament de la nostra cultura culinària. La ruta comercial més famosa era la Ruta de la Seda, que connectava Mesopotàmia amb la Xina a partir del 130 aC. Podem imaginar les parades que servien menjar al llarg de les rutes comercials i també als mercats. S’han trobat restes d’aquestes parades ja al 1.650 aC, a la ciutat minoica d’Akrotiri, a l’illa grega de Santorí.
Els romans antics van contribuir a la història de la restauració amb els thermopolium, llocs on es podia comprar menjar preparat a cuines comunals. Hi havia uns 150 thermopolium a Pompeia abans de l’erupció del Vesuvi, l’any 79 dC. Les termes romanes són un altre exemple d’uns establiments on la gent es congregava no només per banyar-se sinó també a menjar, descansar i fer una mica de vida social. Les termes més monumentals són els Banys de Caracal·la que es van construir el 206 dC.
A l’època medieval, entre el 500 i 1500, era habitual que tant tavernes com fondes i monestirs servissin menjar a viatgers, pelegrins, comerciants i croats.
Els restaurants més antics del món
El Sobrino de Botín es va obrir el 1725 a Madrid (Francisco de Goya hi treballava com a cambrer abans de convertir-se en pintor). El Guinness World Records assevera que aquest és el restaurant actual més vell del món. Però resulta que no, ni de bon tros.
El llegendari Tour d’Argent a París té un celler de vins que val 25 milions d’euros i la seva especialitat principal és l'ànec premsat. Entre els seus clients hi ha hagut Marlene Dietrich i Charlie Chaplin; i entre els seus rentaplats, George Orwell. Es va fundar el 1582.
Ye Olde Trip To Jerusalem, abans dit El Pelegrí (The Pilgrim), és un pub a Nottingham, Anglaterra, construït al segle XVIII al lloc on abans hi havia hagut una cerveseria del castell a partir del 1189 (trip, en anglès del segle XII, volia dir “una parada durant un viatge” i no pas “un viatge”, que és el sentit actual del terme).
St. Peter Stiftskulinarium es troba dins les parets de l’abadia de Sant Pere a Salzburg, Àustria. La primera referència d’aquest restaurant és del 803, feta per Alcuí de York, un erudit anglès que treballava durant una temporada per al bisbe de Salzburg. Segurament, és el restaurant més vell del món que encara funciona.
El restaurant Bianifang a Pequín ha funcionat des del 1416.
La Couronne és el restaurant més antic de França, i es va fundar a Rouen, la capital de Normandia, el 1345.
El Honke Owariye a Kyoto, al Japó –que també continua funcionant– va obrir unes quantes dècades després, el 1465.
