Tarragona

Antigament la capital de la meitat de la península, la ciutat de Tarragona és coneguda pels seus monuments romans; i la seva província per uns pobles i viles impressionants, uns llocs d’estiueig farcits d’estrangers i un delta únic a Europa.

Vaig passar el Nadal més tranquil de la meva vida a la ciutat de Tarragona, poc després de l'any 2000; només hi havia ma mare i jo. Vam visitar els llocs d'interès, un rere l'altre, molts d'ells a l'aire lliure, atès que hi ha un bon grapat de restes romanes: l'amfiteatre, l'aqüeducte, la pedrera, les muralles, el fòrum i el Museu d'Història que també està ple com un ou de romanalles romanes. Aquesta abundància de monuments i artefactes antics és deguda al fet que, una vegada convertit el poble ibèric original en una ciutat amb cara i ulls, els romans van fer que aquesta urbs, anomenada Tarraco, fos la capital de dues terceres parts de la península Ibèrica. Durant segles, doncs, Tarragona era molt, però molt, més important que Barcelona.

La primera cosa que notes en arribar a Tarragona és que està dividida per un carrer aparentment sense fi anomenat la Rambla Nova, que et porta a un balcó de ferro forjat –el Balcó del Mediterrani– que dona al mar i a les platges i a una franja de pavimentació abans de la platja sobre la qual els amants escriuen missatges amorosos en llengües diferents (català, francès, castellà i portuguès, l'última vegada que la vaig veure). Si després camines cap a l'esquerra, trobaràs el casc antic: pintoresc, d'un color entre marronós i groguenc; i força costerut.

I si hi vas el primer cap de setmana del mes d'octubre, veuràs perquè Tarragona també és conegut com la Capital dels Castells. Gairebé cada vila i ciutat catalana té, si més no, una colla castellera, i totes es presenten a Tarragona pel Concurs de Castells bianual, que diversos documentals televisius han donat a conèixer a tot el món.

La província de Tarragona, d'altra banda, és plena d'uns pobles i viles ben heterogenis. Posem per cas el poble costaner d'Altafulla; el barri que toca el mar és força semblant a qualsevol altre lloc d'estiueig marítim a Catalunya, però si travesses les vies del ferrocarril et trobaràs en una petita vila medieval excepcionalment ben preservada. I si segueixes la costa cap al sud arribaràs a Salou, que durant anys ha estat un imant – malgrat els desitjos dels habitants i del consistori– que atrau turisme estudiantil de borratxera procedent de tota Europa: un sector sencer de la vila consisteix en bars, hotels, restaurants i discoteques on amb prou feines no sentiràs ni una sola síl·laba de català o castellà, ja que la majoria de cambrers són anglesos, alemanys o holandesos. Vaig passar un dia sencer a Salou i a cada passa que feia em trobava un pub. Però si baixeu la costa una mica més, lescoses es tornen més interessants.

A la vora del riu Ebre, per exemple, hi ha Tortosa, que traspua un ambient un pèl atrotinat, un pèl gandul i alhora curiosament atractiu, però val molt la pena explorar aquesta ciutat fluvial. Al bell mig del riu hi ha un dels últims monuments franquistes de Catalunya, una agulla de ferro dedicada a «los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro»: una referència clara a les tropes feixistes guanyadores. Semblant a un immens obrellaunes socarrimat, continua essent la font d'una fortapolèmica a Tortosa mateixa, ja que alguns dels ciutadans el consideren una cosa pròpia de la vila, mentre que d'altres el farien volar com més aviat millor.

Si segueixes el riu Ebre fins al mar, arribaràs al delta, un Parc Natural que consisteix en enormes extensions de sorra i camins estrets envoltats d'arrossars. És com si caminessis –o anessis amb bicicleta, si així ho prefereixes– per un fèrtil paisatge lunar, esquitxat aquí i allà amb estols d'ocells diversos: poc menys d'un centenar d'espècies hi fan el niu. No és de sorprendre, atès que l'arròs cultivat al delta és entre els millors d'Europa, que bona part dels restaurants de les comarques tarragonines serveixen si més no uns quants plats d'arròs o fins i tot només serveixen plats d'arròs, que els turistes insisteixen a anomenar paellas.

A l'interior, no es pot deixar de visitar Miravet amb el seu castell templer en forma d'un cub perfecte, mig amagat en un revolt del riu; o bé Reus, el lloc de naixement d'Antoni Gaudí –hi ha un museu audiovisual dedicat a ell i a la seva obra– amb una plaça major que té uns impressionants edificis modernistes; Valls, diuen, és el millor lloc de Catalunya per menjar calçots; i ben proper a Valls hi ha la vila medieval de Montblanc, poc turística però realment molt atractiva, on hi ha un restaurantfamiliar excel·lent, Cal Colom, on no et donen un menú sinó que et canten els plats del dia a l'acte, tal com es feia abans a gairebé totes les fondes catalanes.

Finalment, qualsevol persona a qui no li fa res provar una mica de vi hauria d'anar directament a dues viles a l'oest de la província –Gandesa i Falset– que a l'època dels anys vuitanta eren poc vives però que ara són pròsperes i ben actives, gràcies a la seva dedicació especialitzada durant més de dues dècades a vins d'alta qualitat. Falset és la capital de comarca més petita, amb una població de menys de tres mil persones. Els vins de la comarca en qüestió, el Priorat, s'han fet famosos arreu, sobretot la gamma més alta, els preus de la qual poden arribar a uns 700 euros l’ampolla. Els vins de Gandesa, la capital de la Terra Alta, també gaudeixen d'una DO pròpia i són molt coneguts també fora de Catalunya.

Hi ha moltes altres coses, llocs i persones d'interès a les comarques tarragonines, però potser, per posar fi a aquest cop d'ull d'un miler de paraules, no hi ha res millor que acabar asseguts a una terrassa de Gandesa o Falset, amb una copa de vi realment bo a l'abast de la mà.